dilluns, 22 de maig de 2017

La pràctica de l’educació emocional en l’entorn educatiu

És clau treballar la dimensió emocional des de la petita infància ja que així s’aborda el desenvolupament integral de l’infant des de la seva dimensió personal i relacional. En funció de la relació que establim amb nosaltres mateixos i de la interpretació que fem del que ens passa, generem la connexió amb els demés.

Quan parlem d’educació emocional d’infants i joves, cal que entenguem el concepte del que és la intel·ligència emocional, definida pels autors Mayer i Salovey (1997) com: l’habilitat per percebre, valorar i expressar emocions; per accedir i/o generar sentiments que facilitin el pensament, així com per regular les emocions promovent un creixement emocional i intel·lectual.

Seguint a Goleman (1995), l’educació ha d’incloure l’ensenyament d’habilitats tan essencialment humanes com: l’autoconeixement, l’autocontrol, l’empatia i l’art d’escoltar, de resoldre conflictes i  de col·laborar amb els demés.

A la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL considerem que, gràcies al desenvolupament de programes d’educació emocional, es pot desenvolupar un pensament flexible que permet als infants i joves relacionar-se en diferents ambients. És així com podran acceptar els altres des de l‘assertivitat i l’empatia, desenvolupar l’optimisme i la responsabilitat com una actitud en la vida que els permeti agrair allò bo que els passa i els portarà a saber enfrontar-se a les dificultats, entenent les errades com un procés més d’aprenentatge i de creixement. D’aquesta manera, considerem que és clau que aprenguin a afrontar les situacions com a protagonistes i no com a víctimes, actuant i no reaccionant, prenent decisions i assumint les conseqüències i, en definitiva, responsabilitzant-se de les seves actuacions.

És per això que pensem que a les institucions educatives és necessari comptar amb programes d’educació emocional que vagin més enllà de sessions puntuals dins un horari establert, és a dir, que formin part de manera transversal del dia a dia de l’activitat educativa. Qualsevol situació es pot convertir en una oportunitat clau per treballar la consciència, l’autoconeixement i la responsabilitat davant les situacions. És per això que cal que els educadors i educadores comptin amb una preparació i sensibilitat per tal de trobar l’oportunitat en qualsevol situació quotidiana que permeti despertar les consciències per treballar el creixement personal.


Des d’aquesta perspectiva, es poden generar en l’entorn educatiu situacions diverses tals com:

-    Activitats per desenvolupar el pensament lateral: a partir de generar diferents opcions davant d’un mateix problema podem despertar en els infants i adolescents alternatives i ajudar-los a desenvolupar estratègies que els portin a un nivell superior de pensament.

-    Activitats per desenvolupar l’optimisme: com diu l’optimisme es pot aprendre pel que cal que treballem aquesta dimensió a partir del sentit de l’humor, del treball amb les emocions positives i del joc i la diversió, com diu Seligman (2002). En aquest sentit ajudar a relativitzar i buscar l’aprenentatge davant les situacions adverses és de gran utilitat.

-    Activitats per desenvolupar l’autoestima: partint de les intel·ligències múltiples (Gardner, 1987), realitzar activitats de ajudin a posar en joc les fortaleses dels infants i adolescents tenint en compte aquelles habilitats que té cada individu i que el fan especialment competent.

-    Activitats de reconeixement de les emocions pròpies i dels demés: amb la utilització de simulacions on es treballin les habilitats socials i l’afrontament de situacions complexes des de diferents perspectives i on es posi en joc l’empatia.

-    Activitats de presa de consciència o d’autoconeixement: a partir de la creació de registres en els que s’apunten les situacions que generen emocions aflictives, s’evidencia la connexió entre els fets, el pensament i l’emoció.  És així com es pot mostrar com la interpretació dels fets condiciona l’emoció i com podem desenvolupar estats diferents per tal de regular les emocions, modificant la interpretació que fem d’allò que ens passa.

-    Activitats de gestió emocional: amb estratègies pròpies de la programació neurolingüística tals com la visualització, el re-enquadrament i  l’ancoratge i, a més, utilitzant les eines del mindfulness per treballar sobre els pensaments recurrents i aprendre a estar presents en “aquí i ara”, tal i com autors com Csikszentmihalyi (1998) assenyalen amb la seva teoria del Flow.
 

Genoveva Rosa
Coach, mestra i doctora en pedagogia. Vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Adjunta al Degà de la Facultat Pere Tarrés – URL i directora del Postgrau en coaching i PNL en l’àmbit socioeducatiu.






BIBLIOGRAFIA

-    Csikszentmihalyi, M. (1998) Fluir (Flow), una psicología de la felicidad. Barcelona: kairós.
-    Gardner, H. (1987). La teoría de las inteligencias múltiples, Fondo de Cultura, México.
-    Goleman, D. (1995). Inteligencia emocional. Kairós: Barcelona.
-    Mayer i Salovey (1997). What is emotional intelligence? En P. Salovey y D. Sluyter (Eds). Emotional Development and Emotional Intelligence: Implications for Educators (pp. 3-31). New York: Basic Books.
-    Seligman (2002). La auténtica felicidad. Barcelona: Ediciones B
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada