dimecres, 19 de juliol de 2017

Què és l'Educació Social i què aporta a la societat?

- Què passa quan una dona és dependent? Està sotmesa a una situació de violència i no sap com sortir-se’n.
- Com fer perquè un infant que viu en un escenari de molta precarietat pugui tenir les oportunitats que té qualsevol infant i tenir una vida digne i plena.
- Com aconseguir que un home que està pel carrer des de fa molts anys trobi la manera de vincular-se a la societat i ser un ciutadà més de ple dret.
Totes aquestes qüestions són les que es planteja l’educació social com a professió que genera possibilitats per sortir d’aquestes situacions de dificultat.

Som biografia, ens construïm i ens fem vivint amb les altres. L’educació és aquest procés de construir-se com a persona. En principi, la primera educació la rebem a casa i també a l’escola, però ben aviat ens adonem que ens eduquem en moltes altres situacions i circumstàncies: amb els amics, en el barri, en el lleure, més tard a l’institut, a la feina, en la pròpia convivència del dia a dia. Això permet arribar a una primera conclusió, l’educació on es dona només a l’escola. És a dir no hem de confondre educació amb escolarització.

La segona cosa és que educar-se no és nomes aprendre i adquirir nous coneixements, sinó que és també desenvolupar les pròpies habilitats, competències i destreses que ens fan ser a cada persona com som.

La tercera qüestió és que al llarg de tota la vida van apareixent nous reptes, de manera que no es pot aprendre a l’inici tot allò que necessitarem saber per sempre. És a dir, que durant el procés de la pròpia vida van apareixent reptes i hem de fer nous aprenentatges. Bona part d’aquests aprenentatges i habilitats que desenvolupem les adquirim de manera natural i espontània i pràcticament sense tenir-ne consciència. És a dir, a l’escola si que ens ensenyen coses i ens diuen que ens estan ensenyant i tenim consciència del que estem aprenent. Però hi ha moltíssimes altres qüestions que aprenem pel fet de viure. Per exemple, des de petits aprenem a auto controlar-nos, aprenem a resoldre els conflictes de manera dialogada, aprenem a guanyar en autonomia, aprenem a organitzar-nos, aprenem a fer projectes. Formalment podríem dir que ningú no ens ha ensenyat, però són aprenentatges que hem fet de manera natural.

Desgraciadament hi ha circumstàncies que fan que aquests aprenentatges més espontanis i naturals no es puguin arribar a donar. I aquí és quan apareix l’educació social, és una professió que et fa conscient de tots aquests aprenentatges i capacitats que necessitem per viure en societat, els fa explícits, els ordena, els sistematitza i crea escenaris on poder aprendre’ls i adquirir-los per viure de manera integrada i autònoma en societat. 

Aquí es quan per exemple l’educació social organitza un escenari ben dissenyat per treballar amb dones per ajudar-les a construir la seva pròpia autonomia i independència. O per exemple es quan treballa amb persones que viuen al carrer perquè tornin a desenvolupar les seves capacitats de relació amb els altres i vincular-se a la societat. O poden treballar amb famílies per orientar-los en com ha de ser la criança dels seus fills i la gestió de les dificultats del viure amb infants i adolescents al llarg de tota l’etapa de la criança. 

En definitiva, l’educació social és una professió que de manera intencional i conscient estructura aprenentatges i desenvolupaments de capacitats per compensar tots aquells elements.

L’educació social crea escenaris de desenvolupament i aprenentatge perquè la persona pugui plantejar-se reptes que sense la presència d’aquesta professió no s’hauria arribat a plantejar. Si féssim un paral·lelisme amb el billar, podríem dir que l’acció que fa un educador o educadora social és aquella carambola precisa i ben estudiada que fa amb una bola per canviar-li la trajectòria. De moment li canvia la trajectòria, no és definitiu, no sabem cap a on anirà ara aquesta bola després d’aquest toc, però segur que obre nous escenaris i noves possibilitats. 

També contribueix a crear ponts entre les persones i els grups de manera que construïm societats més integrades. En definitiva, l’Educació Social és una professió fonamental per generar a mig termini un món més just per a tothom.



Dr. Jesús Vilar Martín 
Director de publicacions de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada