dimarts, 17 d’octubre de 2017

L'escola Inclusiva i la figura del vetllador/a escolar

A Catalunya al voltant del 70%  d’infants amb necessitats educatives especials assisteixen a l’escola ordinària. Quin model educatiu fonamenta la seva escolarització?


Integració versus inclusió

En els seus inicis els infants amb necessitats educatives especials s’introduïren en el sistema educatiu a través de les escoles d’educació especial que eren centres educatius especialitzats on els alumnes seguien un itinerari curricular alternatiu en funció del dèficit o trastorn que presentessin.

Des d’aquest model es fomentava la segregació i l’exclusió social d’aquests infants i partien d’una visió d’aquests infants centrada en el seu dèficit o trastorn i un plantejament educatiu que donava rellevància als aprenentatges de tipus conceptual.

Com a intent d’eliminar aquesta exclusió sorgeix el moviment de la integració escolar que va obrir l’escola ordinària als/les alumnes amb necessitats educatives especials. En aquesta línia es crearen inicialment aules tancades dins del centre escolar ordinari per aquests alumnes i, més endavant, alguns d’aquests assistiren a temps parcial a l’aula ordinària. Però, donat que la integració implica introduir-se en un grup ja establert de forma que l’esforç d’adaptació recau fonamentalment en l’infant amb necessitats educatives especials, sense pretendre-ho sovint s’han acabat fomentant pràctiques d’exclusió.

Aquest model integrador que, actualment podem continuar trobant en algunes escoles, ha donat pas a l’educació inclusiva que es basa en la lluita per aconseguir un sistema educatiu per a tothom fonamentat en la igualtat, la participació i la no discriminació. Incloure significa ser part d’alguna cosa i, per tant, des d’aquesta concepció es fomenta un clima de receptivitat flexibilitat i sensibilitat cap a qualsevol alumne independentment de les seves característiques personals.

En la integració per tal que un alumne amb necessitats educatives especials estigui en un aula ordinària calia que tingués dificultats mitjanes o lleugeres. En la inclusió, tots els alumnes són membres de dret de l’aula ordinària siguin quines siguin les seves característiques personals.

La inclusió és un procés de transformació en el qual els centres docents es desenvolupen en resposta a la diversitat de l’alumnat que tenen escolaritzat, identificant i eliminant les barreres que aquest entorn posa a les seves possibilitats d’aprenentatge, socialització i participació, sense que, per això deixi de capacitar i enfortir l’alumne a partir de les seves capacitats i potencialitats.

L’escola inclusiva és aquella que és capaç de donar respostes educatives diverses a alumnes que són diversos en les maneres d’aprendre, de ser i de relacionar-se. Des d’aquesta visió, es valora l’heterogeneïtat dels alumnes com a riquesa.

Aquest model es basa l’atenció a la diversitat i, dins d’aquesta diversitat d’alumnat, s’inclouen, entre d’altres, els/les alumnes amb necessitats educatives especials.

Des del Departament d’Ensenyament, s’han anat elaborant dos plans que pretenen aproximar-se cada cop més a un model realment inclusiu i són la referència actual pel que fa a les accions educatives entorn a l’Educació Especial:

  • Pla director de l'educació especial de Catalunya (Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, 2003). 
  •  “Aprendre junts per viure junts” - Pla d’acció 2008-2015 (Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya, 2009).

Segons el pla d’acció 2008-2015 “Aprendre junts per viure junts”, per exemple, es considera que “la inclusió, o l'educació per a tothom, tenen a veure amb la capacitat dels sistemes educatius d'oferir una educació eficaç i de qualitat per a tot l'alumnat i amb la voluntat d'oferir-la en entorns comuns i compartits”.

La inclusió educativa dels infants amb necessitats educatives especials a les escoles ordinàries va fer emergir la figura professional del vetllador/a escolar que és aquell professional encarregat d’ajudar a un alumne/a amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en els activitats organitzades en el centre docent.

Per tal de facilitar l’adequada inclusió de l’infant en l’escola i, per extensió, en la societat, el/la vetllador/a haurà d’atendre les seves necessitats d’individualització/autonomia i de socialització partint dels següents plantejaments:



Desenvolupament de la individualització/ autonomia


 Per anar avançant cap a l’autonomia de l’infant, a l’hora de planificar activitats, de forma general, cal que el/la vetllador/a tingui en compte els següents aspectes:

•    Conèixer les característiques particulars de l’infant i la seva discapacitat o trastorn.
•    Plantejar objectius basats en les capacitats de l’infant.
•    Planificar l’aprenentatge per tal que l’infant pugui aconseguir l’autonomia plena o en el
major grau possible i incrementar la dificultat en la seva realització fins a aconseguir
l’objectiu proposat.
•    Enregistrar les capacitats que l’alumne/a amb necessitats educatives especials va
adquirint.
•    Acompanyar i donar suport a l’infant de forma que cada cop la presència de l’auxiliar
d’educació especial sigui menys imprescindible ajudant-lo només quan sigui necessari.

Desenvolupament de la socialització


S’entén per socialització l’adaptació al món al qual pertany l’infant. Encara que sovint es pugui pensar que l’infant amb necessitats educatives especials estar aïllat, cal tenir en compte que pertany a un grup familiar i educatiu, a més d’interrelacionar-se amb altres grups socials, formant el gran grup que es denomina societat.
En funció de les seves capacitats, es potenciaran i facilitaran relacions amb altres nens i nenes.
En aquest sentit, l’auxiliar d’educació especial cal que treballi amb l’infant amb necessitats educatives especials aspectes bàsics en la socialització com són la participació i la comunicació fomentant el respecte entre ell i els seus companys i suprimint o evitant la competència i la rivalitat.

Concretament, les activitats d’oci i temps de lleure són una bona oportunitat per treballar, entre d’altres, aquesta àrea.
Al plantejar aquestes activitats cal tenir en compte:

  • Les característiques específiques de la discapacitat o trastorn de l’infant.
  • Que els objectius estiguin en funció de les capacitats de l’infant.
  • El temps de què es disposa per l’activitat.
  • Que siguin activitats en grup (preferiblement grup petit).
  • Que l’infant participi activament, en la mesura que sigui possible, en les tasques vinculades a l’activitat.
  • Que l’activitat sigui flexible i adaptable i promogui l ́ús de la comunicació per part de l’infant amb necessitats educatives especials.
  • Que l’activitat sigui motivadora de forma que promogui la participació de l’infant amb necessitats educatives especials així com de la resta d’infants.
  • Evitar promoure activitats de caràcter competitiu.

Des d’aquesta perspectiva, el paper del/la vetllador/a  és clau  per a la inclusió educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials ja que contribueix en el descobriment i desenvolupament de les potencialitats personals de l’alumnat, acompanyant-lo en el seu camí cap a l’adultesa. En aquest sentit, és important oferir-li oportunitats de sentir-se segur, comprès, acceptat i atès.

Mirem com viuen en primera persona el seu procés d’aprenentage l’Emma i el Martí, dos exemples d’alumnes amb NEE al reportatge “Una escola per a tothom”,  de l’equip de TEBVist una televisió online realitzada pel Servei Ocupacional d'Inserció del Grup Cooperatiu TEB

Des de fa més de 8 anys, la Fundació Pere Tarrés desenvolupa un programa d’integració d’alumnes amb necessitats educatives especials. Cada dia, uns 500 monitors i monitores de la Fundació Pere Tarrés acompanyen nens i nenes hiperactius o amb dificultats motrius durant l’horari escolar per afavorir la seva integració en les escoles ordinàries. La nostra secció de Formació també opta per la professionalització de la figura de Vetllador/a Escolar amb dos accions formatives:

Raquel Dolado 
Llicenciada en Psicologia especialista en psicologia clínica, màster en psicopatologia clínica i postgrau en malaltia mental i alteracions de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual.
Formadora a la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada