dijous, 16 de novembre de 2017

Com són les entitats de dones de Catalunya?



El Panoràmic de les entitats de dones ens permet aprofundir en la realitat d'aquestes organitzacions que suposen el 4% del tercer sector català. 


En el marc del Panoràmic 2016, i gràcies a la col·laboració i el suport de l'Institut Català de les Dones- juntament a les diferent organitzacions que l'han fet possible aquesta edició com el Consell d’Associacions de Barcelona, l’Observatori del Tercer Sector, la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Obra Social “la Caixa-, hem pogut analitzar com són les organitzacions de dones, és a dir, com són aquelles entitats que treballen principalment en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com totes aquelles que des de la cultura, l’educació, l’acció comunitària o l’esport desenvolupen principalment accions per i/o per a les dones, com són les agrupacions de dones que hi ha arreu del territori català que realitzen activitats diverses com punta de coixí, sortides culturals, etc. 


A través del treball de camp realitzat, s'han pogut comptabilitzar unes 950 d'entitats actives que compleixen aquests criteris. Aquesta dada, juntament a la tasca d'estimació del nombre d'organitzacions actives al país desenvolupada a les edicions 2015 i 2016 del Panoràmic per part de l'Observatori del Tercer Sector - i que estableix que el que estableix que el Tercer Sector català compta entre 20.000 i 25.000 entitat-  podem afirmar que les entitats de dones representen el 4% del conjunt d'organitzacions no lucratives catalanes


Com són aquestes entitats i les persones que les conformen? Com són els seus òrgans? Quines preocupacions i reptes tenen? Respostes a aquestes preguntes, així com una comparativa de la seva situació respecte al conjunt del tercer sector català, és el que podeu trobar a l'informe del Panoràmic de les entitats de dones 2016 en el que han participat 134 organitzacions. 


A continuació es destaquen algunes de les conclusions que s'ha mostrat durant la presentació de la recerca que ha tingut lloc el 18 d'octubre a la seu de l'Institut Català de les Dones.

  • Les entitats de dones són organitzacions joves i 5 de cada 10 s'han creat durant el segle XXI. Tot i que cal tenir present que el 20% es van constituir abans de l'any 1990 i compten amb una amplia trajectòria.
  • Es tracta d'entitats que treballen des la proximitat territorial i la major part actuen a l'àmbit municipal (61%) i/o comarcal (29%).
  • Pel que fa al sexe de les persones que formen part dels òrgans de govern, destacar que 94% de les persones que formen les Juntes Directives i Consells Rectors són dones, el 77% en el cas dels Patronats. Es tracta d'una distribució radicalment diferents al conjunt d'entitats del tercer sector, on la presència dels homes és força superior (53% i 63% d'homes respectivament).
  • El 55% de les entitats compten amb menys de 90 persones associades, bé amb dones associades, perquè el 95% són dones.
  • Hi ha relació entre el nombre de persones associades i l'any de constitució. Així, el 81% de les associacions de dones que s’han creat des de l’any 2011 tenen entre 3 i 90 persones associades i només el 19% en té més. Aquesta xifra només arriba al 40% en el cas de les entitats nascudes abans de l’any 1980 i, per contra, el 60% d'aquestes organitzacions amb més trajectòria tenen 91 persones associades o més.
  • El 75% indica que ingressa menys de 50.000€ i, més concretament, el 62% ingressen fins a 15.000€. Aquesta dada està relacionada amb l'any de constitució. Així, mentre que totes les entitats de dones nascudes abans de l’any 1980 gestionen més de 100.000€, no trobem cap entitat constituïda a partir de l’any 2011 amb aquest volum d’ingressos. De fet, el 86% de les entitats de dones més joves van gestionar l’any 2015 fins a 15.000€ d’ingressos.


La recerca també ha permès aprofundir en les prioritats actuals de les organitzacions de dones. En concret, aquestes han posat de manifest que millorar la comunicació i difusió, assolir els objectius missionals i diversificar les fonts de finançaments esdevenen la seva principal preocupació. Així mateix, les organitzacions de dones consideren que els principals reptes del teixit associatiu són ampliar i implicar la base social, el treball en xarxa i col·laboracions amb diferents agents socials, consolidar el finançament i la creació d’una agència de comunicació associativa. Es tracta d’unes prioritats i reptes compartits àmpliament pel conjunt del teixit associatiu català i els quals el seu assoliment permetrien la millora i l’enfortiment del món no lucratiu.


Marina Aguilar i Mañas
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada